Alaska

Alaska

Alaska 2016, Nabesna - McCarthy


Ja va sent hora de fer repàs al que ha sigut una de les rutes més impressionants que hem fet mai.

Per no avorrir massa amb anècdotes infumables farem via.

La ruta va ser molt més exigent del que esperàvem, tot i estar acostumats a ficar-nos a la gola del llop vam cometre alguns errors de principiants com fer servir mapes 1:300.000 enlloc de GPS o anar amb excés d’equipatge. En un altre lloc no hagués passat res però a Alaska s’hi ha d’anar a guanyar o a morir en l’intent, i nosaltres teníem totes les paperetes per no guanyar...


Just a punt de començar a Slana

No portar GPS i fer servir un mapa amb una escala tant gran ens va fer perdre dos dies buscant l’entrada correcte al Copper Creek... hores caminant entre bosc i matolls per avançar poc més de 3 quilòmetres, modalitat que els locals anomenen “Brushing” o empenyer la bici durant tot un dia torrent amunt per després desfer el camí un cop descobreixes que t’has equivocat, a aquesta modalitat se li diu “Pushing”...




Un cop havent pagat la novatada la cosa va anar com una “seda”... avançàvem segons el previst, a estones (moltes) empenyent la bici a base de “Pushing”, altres fent el desesperant “Brusing”, al limit del suïcidi. O els típics aiguamolls o fangars habituals de la zona.  Però quan aconseguíem pedalar... era una “Triunfada” com poques... la majoria de vegades sobre llits de rius amplíssims, rius de còdols on les Surly’s treien tot el seu potencial, no calia mirar-s’hi gaire, esquivar les pedres més grosses, la resta, anar botant metres les rodes s’ho tragaven tot!!! I així quilòmetres i quilòmetres...!! i quan no, doncs prats d’herba tova o matolls petits, o els típics senderols fet pel bestiar típic de la zona, Alces, caribús, llops, ossos... lo normal de per allà...





Com a tot sistema muntanyenc carregat de geleres, els torrents, rierols, rius, i riuots estan a l’ordre del dia. Però això si, de pont no n’hi ha ni un!!! En part, per això el kayak... però de tant en tant passen coses com... Com decidir si el riu (Lime Creek) el pots creuar caminat o necessites el kayak??? Doncs fas passar l’Ivan caminant i si el riu se’l emporta... senyal in equivoc que has d’inflar el kayak... O.... Com decidir que és moment de sortir del riu abans de prendre mal?? Fàcil, quan veus a l’Ivan bolcar el kayak al mig d’uns ràpids ja et comences a fer una idea, però quan t’arriba a el torn a tu i a més a més perds la motxilla sencera i et quedes sense documentació, càmeres de fotos i vídeo, telèfon satèl·lit, fogonet, etc... tot menys el kayak, la bici i el sac de dormir. A les hores no hi ha dubte que és millor desinflar el kayak.


Much to my surprise, I saw a set of fat bike tires on the creek bed – it appeared there were some bikers ahead of us!


The Chitistone was flowing pretty big when we did it, and above Glacier Creek it looks pretty burly – lots of water moving fast. Below Glacier Creek it was class II with a few big obstacles, and near the Nizana, lots of wood. Very manageable though. Some bikers from Spain flipped someplace in the Chitistone, and one of them lost his gear, making the last few days of their trip pretty epic.

Fotos i texts trobats al blog d'uns paios que van fer la ruta uns dies més tard que nosaltres.

La part més compromesa del recorregut va ser el mític “The Goat Trail” un “camí” aeri, per dir-ho d’alguna manera, que consistia en creuar un conjunt de tarteres vertiginoses que desembocaven a les Gorges del Chitistone, on una relliscada podia significar visitar un conjunt de cascades de 100 de caiguda cada una... Passar a peu ja posa els pels de punta, però fer-ho empenyent una bici carregada i que clama per anar muntanya avall, no te preu!!!

Tot i les penúries passades i haver-nos quedat sense fotos que acompanyin aquest intent de crònica, la Nabesna – McCarthy ha estat la Wilderness més impressionant que hem fet mai.



Remar pels rius Nabesna i Nizina, pedalar per Copper Creek, Notch Creek i Geohenda Creek, o per Solo Mountain i White River. Creuar l’Skolai Pass pel Russell Glacier o el mateix “Goat Trail”, son lloc que fan caure d’esquena. Però com que no hi ha fotos hi haureu d’anar!!!

Desprès d’haver rebentat el bar “The Potato” de McCarthy només volíem fugir d’allà, però ara... hi tornaria amb els ulls tancats!!
 

L'arribada a Anchorage en avioneta, per arribar i poder arreglar la repatriació indocumentada.

A continuació quatre dades avorrides:

La ruta en realitat la vam començar a Slana, uns 70 km abans de Nabesna i vam trigar 11 dies en completar-la:

Dia 1 Slana - Nabesna  - Nabesna River . Ràpid i fàcil. Bici i kayak.
Dia 2 Copper Creek entrenament de "Bike Brushing". Innecessari...
Dia 3 Copper Creek, entrenament de "Bike Pushing". Innecessari...
Dia 4 Copper Creek - Cross Creek. Exigent però efectiu, pushing i molt tros de bici.
Dia 5 Cross Creek - Geohenda Creek (top). Pushing, kayak i força bici.
Dia 6 Geohonada Creek - Solo Creek (Air Strip). Un terç de bici, la resta pushing i brushing.
Dia 7 Solo Creek - Skolai Upper Lake. Un terç de bici i molt de pushing
Dia 8 Skolay Upper Lake - The Goat Trail (A la meitat). Pushing, pushing, pushing...
Dia 9 The Goat Trail - Chitistone River. Més pushing “hara-kiri”...
Dia 10 Chitistone River - Nizina River. Pushing i kayak kamikaze.
Dia 11 Nizina River – McCarthy. Kayak i bici, espectacular!!

Vam començar la ruta amb menjar per 7 dies, no cal dir que vam fer curts i que els últims tres dies vam passar amb una barreta energètica per persona i dia... ja hi comencem ha estar avesats...

Portar la bici ens va resultar un avantatge en alguns llocs:

Slana - Nabesna - Jack Creek Trail
Copper Creek, part inferior lower part
From Blue Lake to Cross Lake (few times pushing)
Horse Trail betwin Cross Creek to Chisana River
Chisana - Solo cabin
Solo Creek (Air Strip) - Russell Glaciar
Nizina Rives McCarthy

En la resta de trams va ser com portar una bola de presidiari lligada al peu amb una cadena...



Per acabar una mica més d’info en forma de link.

Del primer i segon cop que es va fer la Nabesna – McCarthy en bici (nosaltres vam ser els tercers):

 http://packrafting.blogspot.com.es/2009/08/hellbiking-lives.html
 http://www.bikepacking.net/forum/profile/?u=4;sa=showPosts;start=180

I d’uns nois que van fer la ruta tot jut uns dies després d nosaltres i que com diuen van trobar evidencies de que hi vam ser-hi:

https://yak.spruceboy.net/2016/07/nebesna-to-mccarthy.html

I tot això gràcies al suport de Espaibici, Vaude, Edelrid, Empile, Tarannà, Surly i en especial al nostre home d'Anchorage, en Dylan!!

Puigpedròs en Fat Bike

No cal gaire per fer una micro aventura, si un te ganes es poden fer coses molt interessants sense que sigui necessari invertir molt de temps. Com per exemple el “Lunes al Sol” de fas dos dies.

Es cert que no només va ser un dilluns, la aventura va començar el diumenge però en 24h ja tenia un “Vivak la Vida Loka” al sarró!!


Balcó natural a mig pujar a Guils - Fontanera.

Feia anys que li tenia l’ull posat a les immenses esplanades de prat alpí del avant cim del Puigpedròs. 

Però per arribar-hi calia portar la bici a coll durant un munt de metres de desnivell, des del refugi de Malniu a 2100 fins al cim del Puigpedrós a 2900, millor no calcular-ho...

Després d’haver estat per Alaska, el Puigpedrós havia de ser un joc de nines, i ho vas ser.

Aquest cop la escollida va ser la Surly Wednesday, tot i haver-les passejat per Lapònia encara no n’havia provat cap en plena acció. A la motxilla, la Vaude Moab de 20 ltrs, un mini sac, una mini funda de bivac i una esterilla inflable light. D’abric dos jaquetes Vaude, la Larice de softshell i la Escape Bike Light com impermeable. Mitja barra de pa, embotit local, 4 barretes i 4 plàtans. Lo just i necessari per passar una nit fora de casa sense dependre de ningú.


 Els prats del Refugi de la Feia.

De Puigcerdà cap a la Tour de Carol, i des d’allà pujar per corriols primer i pistes desprès fins a Guils-Fontanera on h havia una competició de pic-nic’s, o això semblava... la ruta de fuga estava clara, refugi de la Feixa i seguir el GR11 fins al refugi de Malniu, interessant sender per fer en Fat Bike, pedres i rocs a dojo!!!

Després de passar una bona estona xerrant amb el Juan, company de fatigues a Marroc i Lapònia, i que aquest estiu treballa al refugi, tocava continuar una mica més enllà per trobar un lloc amb vistes per fer el bivac i gaudir d’un cel estrellat com pocs, fins que va sortir la lluna....


El bivac d'alçada!!


El Cadí amb les primeres llums. El Comabona ja va caure fa un parell d'anys!!

Les primeres llums del matí toquen diana. És l’hora d’afrontar la part més pesada de la ruta  800 m de desnivell fins el cim del Puigpedròs portejant la bici. Sembla una currada, i ho va ser, però la recompensa valia la pena.


Carregant la Surly.


 Un dia espectacular, alguna pedalada es va poguer fer durant la pujada final.


 No era de la seva talla...

El dia anticiclònic oferia un paisatge a l’alçada de les circumstancies, aire net i sense núvols,  fins i tot l’Aneto sembla que es pogués tocar!!


El cim del Puigpedròs, 2914 m.

I per fi havia arribat el moment, quasi 2000 m de descens directes fins a Puigcerdà, casc cordat, desinflar rodes i avall!!


L'inacabable descens per prats alpins!!

Els primers 6 km de prats alpins sense cap mena de camí i farcits de pedres de granit, un plaer pels sentits!!! Baixar per allà on et vingui de gust, crear la teva apropia línia a seguir, amb la absorció de les rodes de la Fat que s’ho mengen tot!!! No li fan fàstic a res!!! Herba flonja, rocs grans i petits, graons d’herba... I la fauna local, isards, cavall i baques flipant sense saber que fer al veurem passar, si fugir, quedar-se immòbils a veure el boig passar de llarg o tirar-me pedres...


Cara de baca impassible, aparentment...


Aquesta bici s'ho traga tot!!!


L'últim prat i el més habitat.

Però tot lo bo s’acaba i 700 m de desnivell més avall els immensos prats s’acabaven i el pendent és pronuncia mica en mica, primer per corriols pedregosos, on la Surly Wednesday continuava donant el callo. 


Un dia radiant!

Desprès una zona de petits arbustos que obligaven a baixar uns metres a peu per apareixia més tard en un sistema de pistes ramaderes en desús i poc definides, a estones cobertes d’herba i a estones cobertes de enormes pedres sueltes amb pendents pronunciats, però amb aquelles rodes tot passa bé!!!


Pedres i més pedres... i baixa que baixa...

I així fins arribar a unes pistes aparentment més transitades i compactes que et deixen a l’entrada de la “Trialera de les Zetes”, una trialera 5 estrelles que et porta de pet al riu Querol. La tornada a Puigcerdà  un pur tràmit per descarregar braços i canells.


Les Zetes, la cirereta del pastís!!!

24 hores que han donat per molt, la pujada a Guils, La Feixa i Malniu, un bivac a muntanya, fer un dels cims més alts de la Cerdanya i un dels descens en Fat Bike més llargs que he fet al Pirineu.



I del material que dir...? un 10 per Surly i Vaude!! La Surly cap problema, ni punxades!! I de Vaude, equipació robusta, còmoda i una motxilla feta a mida per aquestes aventures, que més es pot demanar?


Aquí la ruta!!!

Alaska 2016


D’aquí poques hores l’Ivan i jo marxem cap Alaska a fer de les nostres.


En Dylan, el nostre anfitrió a Anchorage

Aquesta vegada intentarem enllaçar la ruta Nabesna – McCarthy en bici amb el descens del Cooper River fins a Córdova amb el packraft.



Tots aquells que vulguin seguir l’aventura ho podran fer a traves del següent link de l’Spot




A la tornada us ho expliquem!!