The Lost riders

The Lost riders

El Wilderness i tot allò que amaga.



Fa unes setmanes en José Mijares, col·laborador de la Revista Oxígeno i amb blog propi a Barrabes, em va demanar de col·laborar en un article sobre el Wilderness, i evidentment no m’hi vaig poder negar, o sigui que el primer que vaig fer va ser anar a veure que coi volia dir “Wilderness”



Com que no hi ha una traducció literal i coneixent les aficions del José vaig deduir que la cosa anava sobre els viatges “a lo salvatge” que hem estat fent aquests últims anys, i no anava equivocat, com les primeres incursions a Laponia, l’aventura de Groenlandia, Marroc, Mongòlia, etc... i les que tenim entre mans.



Així doncs la paraula Wilderness torna a ser un d’aquells anglicisme que descriu allò que un porta temps fent com: Running = córrer, Freeride = fora pista, Skimo = esquí de muntanya, Overnight = bivac, Bikepacking = viatjar en bici, Bike overnight  = viatjar en bici a base de bivacs, Bikerafting = combinar bici i kayak, self-supported = per la patilla, com sempre hem fet... i moltes altres paraules més... Però eh! Benvinguda sigui!!!


A l’article, José Mijares, ens desxifra el significat de Wilderness amb l’ajuda de 4 personatges més avesats en aquest tipus de viatges , Iñaki Días de Etura, Marco Sanchez, Edu Muñoz i jo mateix.


Us aconsello llegir l’article, és molt amè i convida a començar a somiar!!


La revista ja està als quioscs!!! Oxigeno nº 85, abril 2016.