Alaska 2016, Nabesna - McCarthy

Ja va sent hora de fer repàs al que ha sigut una de les rutes més impressionants que hem fet mai.

Per no avorrir massa amb anècdotes infumables farem via.

La ruta va ser molt més exigent del que esperàvem, tot i estar acostumats a ficar-nos a la gola del llop vam cometre alguns errors de principiants com fer servir mapes 1:300.000 enlloc de GPS o anar amb excés d’equipatge. En un altre lloc no hagués passat res però a Alaska s’hi ha d’anar a guanyar o a morir en l’intent, i nosaltres teníem totes les paperetes per no guanyar...

Just a punt de començar a Slana

No portar GPS i fer servir un mapa amb una escala tant gran ens va fer perdre dos dies buscant l’entrada correcte al Copper Creek... hores caminant entre bosc i matolls per avançar poc més de 3 quilòmetres, modalitat que els locals anomenen “Brushing” o empenyer la bici durant tot un dia torrent amunt per després desfer el camí un cop descobreixes que t’has equivocat, a aquesta modalitat se li diu “Pushing”...

Un cop havent pagat la novatada la cosa va anar com una “seda”... avançàvem segons el previst, a estones (moltes) empenyent la bici a base de “Pushing”, altres fent el desesperant “Brusing”, al limit del suïcidi. O els típics aiguamolls o fangars habituals de la zona.  Però quan aconseguíem pedalar... era una “Triunfada” com poques... la majoria de vegades sobre llits de rius amplíssims, rius de còdols on les Surly’s treien tot el seu potencial, no calia mirar-s’hi gaire, esquivar les pedres més grosses, la resta, anar botant metres les rodes s’ho tragaven tot!!! I així quilòmetres i quilòmetres...!! i quan no, doncs prats d’herba tova o matolls petits, o els típics senderols fet pel bestiar típic de la zona, Alces, caribús, llops, ossos... lo normal de per allà...

Com a tot sistema muntanyenc carregat de geleres, els torrents, rierols, rius, i riuots estan a l’ordre del dia. Però això si, de pont no n’hi ha ni un!!! En part, per això el kayak... però de tant en tant passen coses com... Com decidir si el riu (Lime Creek) el pots creuar caminat o necessites el kayak??? Doncs fas passar l’Ivan caminant i si el riu se’l emporta... senyal in equivoc que has d’inflar el kayak... O.... Com decidir que és moment de sortir del riu abans de prendre mal?? Fàcil, quan veus a l’Ivan bolcar el kayak al mig d’uns ràpids ja et comences a fer una idea, però quan t’arriba a el torn a tu i a més a més perds la motxilla sencera i et quedes sense documentació, càmeres de fotos i vídeo, telèfon satèl·lit, fogonet, etc... tot menys el kayak, la bici i el sac de dormir. A les hores no hi ha dubte que és millor desinflar el kayak.

Much to my surprise, I saw a set of fat bike tires on the creek bed – it appeared there were some bikers ahead of us!

The Chitistone was flowing pretty big when we did it, and above Glacier Creek it looks pretty burly – lots of water moving fast. Below Glacier Creek it was class II with a few big obstacles, and near the Nizana, lots of wood. Very manageable though. Some bikers from Spain flipped someplace in the Chitistone, and one of them lost his gear, making the last few days of their trip pretty epic.

Fotos i texts trobats al blog d'uns paios que van fer la ruta uns dies més tard que nosaltres.

La part més compromesa del recorregut va ser el mític “The Goat Trail” un “camí” aeri, per dir-ho d’alguna manera, que consistia en creuar un conjunt de tarteres vertiginoses que desembocaven a les Gorges del Chitistone, on una relliscada podia significar visitar un conjunt de cascades de 100 de caiguda cada una... Passar a peu ja posa els pels de punta, però fer-ho empenyent una bici carregada i que clama per anar muntanya avall, no te preu!!!

Tot i les penúries passades i haver-nos quedat sense fotos que acompanyin aquest intent de crònica, la Nabesna – McCarthy ha estat la Wilderness més impressionant que hem fet mai.

Remar pels rius Nabesna i Nizina, pedalar per Copper Creek, Notch Creek i Geohenda Creek, o per Solo Mountain i White River. Creuar l’Skolai Pass pel Russell Glacier o el mateix “Goat Trail”, son lloc que fan caure d’esquena. Però com que no hi ha fotos hi haureu d’anar!!!

Desprès d’haver rebentat el bar “The Potato” de McCarthy només volíem fugir d’allà, però ara... hi tornaria amb els ulls tancats!!
 

L'arribada a Anchorage en avioneta, per arribar i poder arreglar la repatriació indocumentada.

A continuació quatre dades avorrides:

La ruta en realitat la vam començar a Slana, uns 70 km abans de Nabesna i vam trigar 11 dies en completar-la:

Dia 1 Slana - Nabesna  - Nabesna River . Ràpid i fàcil. Bici i kayak.
Dia 2 Copper Creek entrenament de "Bike Brushing". Innecessari...
Dia 3 Copper Creek, entrenament de "Bike Pushing". Innecessari...
Dia 4 Copper Creek - Cross Creek. Exigent però efectiu, pushing i molt tros de bici.
Dia 5 Cross Creek - Geohenda Creek (top). Pushing, kayak i força bici.
Dia 6 Geohonada Creek - Solo Creek (Air Strip). Un terç de bici, la resta pushing i brushing.
Dia 7 Solo Creek - Skolai Upper Lake. Un terç de bici i molt de pushing
Dia 8 Skolay Upper Lake - The Goat Trail (A la meitat). Pushing, pushing, pushing...
Dia 9 The Goat Trail - Chitistone River. Més pushing “hara-kiri”...
Dia 10 Chitistone River - Nizina River. Pushing i kayak kamikaze.
Dia 11 Nizina River – McCarthy. Kayak i bici, espectacular!!

Vam començar la ruta amb menjar per 7 dies, no cal dir que vam fer curts i que els últims tres dies vam passar amb una barreta energètica per persona i dia... ja hi comencem ha estar avesats...

Portar la bici ens va resultar un avantatge en alguns llocs:

Slana - Nabesna - Jack Creek Trail
Copper Creek, part inferior lower part
From Blue Lake to Cross Lake (few times pushing)
Horse Trail betwin Cross Creek to Chisana River
Chisana - Solo cabin
Solo Creek (Air Strip) - Russell Glaciar
Nizina Rives McCarthy

En la resta de trams va ser com portar una bola de presidiari lligada al peu amb una cadena...

Per acabar una mica més d’info en forma de link.

Del primer i segon cop que es va fer la Nabesna – McCarthy en bici (nosaltres vam ser els tercers):

 http://packrafting.blogspot.com.es/2009/08/hellbiking-lives.html
 http://www.bikepacking.net/forum/profile/?u=4;sa=showPosts;start=180

I d’uns nois que van fer la ruta tot jut uns dies després d nosaltres i que com diuen van trobar evidencies de que hi vam ser-hi:

https://yak.spruceboy.net/2016/07/nebesna-to-mccarthy.html

I tot això gràcies al suport de Espaibici, Vaude, Edelrid, Empile, Tarannà, Surly i en especial al nostre home d'Anchorage, en Dylan!!