L’equip de Groenlandia 2014 comença a prendre forma. No és fàcil
trobar valents que s’apuntin a aquest tipus de propostes. Anar a un indret on
mai ningú ha anat en bici, on la meitat del recorregut és aigua i l’altre
meitat terra ferma que qui sap si serà ciclable o no, es difícil de vendre. Pero si saps quines
portes s’han de picar la cosa es simplifica enormement.
Només cal deixar anar
uns inofensius comentaris com qui no vol la cosa, per exemple:
”Fa dies que penso en si seria possible fer una ruta en bici
per Groenlàndia.
Si, ja se, tot el país es sota una gelera de nassos, però jo
pensava en anar pel costadet, per on no hi ha gel.
Si, està plegat de fiords, però segur que podríem trobar
algun recorregut per on poder pedalar, no creus? Deu ser fantàstic anar en bici
per aquells paisatges...
Ja, tens raó, és una tonteria, si aquestes alçades encara no
ni ha anat ningú serà que no s’hi pot anar en bici per aquell país quasi
deshabitat. I a més a més, per poder avançar entre els fiords hauríem de
combinar la bici amb un kayak d’aquells inflables i súper lleugers i compactes...
res, una animalada... oblida-ho, de fet, jo només passava a saludar.”
Desprès d’això només cal esperar un parell de dies per rebre un
whats app dient:
“A veure quin dia em passo a saludar i m’expliques millor
allò de Gronelàndia?”
Objectiu aconseguit, un més per la llista!
A falta de concretar les dates pel viatge i alguns
aspectes encara per definir, ja hi ha 3 valents disposat a acompanyar-me a
Groenlandia!
Aquí va un vídeo de Bikerafting per distreure una mica, no te res a veure amb Groenlàndia 2014 tret que també es combina la bici amb el kayak.
the pusher from The Republic of Doom on Vimeo.
Gracies al nostre home a Groenlàndia, l’agent secret R.L.,
hem pogut tindre accés a informació crucial sobre alguns detalls importants per
assolir l’èxit del viatge. Per una banda ha deixat prou clar que és totalment
desaconsellable embarcar-se en una aventura com aquesta però molt malament ho
tenia que pintar per desfer-nos les il·lusions, i no ha sigut així. I per l’altre,
ens ha orientat sobre la millor època per anar-hi per poder remar sense tants
entrebancs, i haig de reconèixer que anàvem equivocats.
L'agent secret infiltrat
Aquesta setmana per fi ha arribat el kayak d’Alpakaraft. És
qüestió de temps que faci el bateig de l’embarcació i les primeres probes
combinant la bici amb el kayak, però per ara m’hauré de conformar amb una
tauleta per la saleta d’importació.
I de pas, em rumiaré si li haig de fer gaire cas a la gran etiqueta que penja del interior del kayak, a vegades dubto si els americans son uns exagerats o si nosaltres som massa ingenus...
Les dos primeres frases del les SAFETY WARNING son lapidaries:
“El Packrafting pot ser molt perillós i físicament exigent. L’usuari d’aquets producte hauria d’entendre que practicar el Packrafting podria implicar lesions greus o la mort.”
No hi ha millor manera d’animar al nou propietari a fer servir el kayak que acaba d’adquirir...
