Sempre he dit que la preparació d’un viatge és igual d’important que el propi viatge, no només per intentar que tot vagi segons el previst o intentar tindre el mínim d’entrebancs possibles, si no per aprendre, entendre i treure-li el màxim de profit d’allà on anem.
Feina d'oficina...
Fa uns mesos, un amic em va plantejar la possibilitat d’anar a Alaska a fer una ruta de les inhòspites, però poques setmanes desprès de posar-me la mel a la boca vam haver de cancel•lar els plans per temes laborals. Però quan ja t’has fet a la idea que tens un peu a Alaska, es fa difícil tornar-lo a posar a casa i inevitablement, unes hores més tard, em trobava assegut davant l’ordinador buscant una ruta alternativa per Alaska que complís les expectatives creades.
No va ser fàcil, moltes hores de recerca sense cap resultat, Alaska era més salvatge del que podia imaginar. Quantes més hores passava buscant sense trobar informació més m’atreia Alaska. Al final vaig trobar tres rutes de les que ens agraden, però desprès de pagar la “novatada” a Groenlandia no volia que en la nostre primera vegada, a Alaska, prenguéssim mal. Per sort, desprès de consultar amb un parell de gurus de la zona i pioners del “Bike Wilderness” em van confirma que una de les tres opcions que havia seleccionat era la que ells definien com possiblement la millor ruta per fer amb Fat Bike del continent.
La Lost Coast de Yakutat a Gustavus, AK. La ruta que haurà d'esperar a que l'Hilo estigui disponible...
No va ser fàcil, moltes hores de recerca sense cap resultat, Alaska era més salvatge del que podia imaginar. Quantes més hores passava buscant sense trobar informació més m’atreia Alaska. Al final vaig trobar tres rutes de les que ens agraden, però desprès de pagar la “novatada” a Groenlandia no volia que en la nostre primera vegada, a Alaska, prenguéssim mal. Per sort, desprès de consultar amb un parell de gurus de la zona i pioners del “Bike Wilderness” em van confirma que una de les tres opcions que havia seleccionat era la que ells definien com possiblement la millor ruta per fer amb Fat Bike del continent.
Silvestre de veritat... En Dylan al 2009.
No va fer falta dir res més, l’objectiu estava triat, creuar el Parc Natural de Wrangler St. Elias per la patilla!!!
Això em va donar més pistes per buscar informació tot i així no va ser fàcil... i menys per fer-ho en bici... només dos referents anteriors un el 1989 i l’altre al 2007... on podia llegir frases com... “Live to ride, ride to die, mountain bike from hell.” o “We carried no shelter, no stove, no luxuries, we’d come to ride, not camp.”, en definitiva, musica per les meves orelles!!!
Les aventures d'en Roman al 1989, el primer en fer aquest recorregut.
Ara, sis mesos mes tard, amb tota la informació que he sigut capaç de recopilar comença la segona part del viatge, fer la llista de material per afrontar una ruta en bici de 600 km en 12 dies, i per molt estrany que pugui sonar, les tres primeres coses que encapçalen la llista son:
- Kayak
- Rems
- Telèfon satèl•lit
